El 15 d’Octubre de 1940 va ser afusellat el president Lluís Companys, a Montjuïc.
Per la tardor del 1944 es produí la invasió de la Vall d’Aran per forces guerrilleres que van anar transformant-se en aïllades partides de maquis i que van romandre actives per més d'una dècada.
Un cop s’acabà la Segona Guerra Mundial (1945), pel Desembre del 1946 les Nacions Unides aprovava una resolució condemnatòria contra el règim de Franco, però a Espanya se celebraven els deu anys del “Glorioso Alzamiento”.
Contra tots els catalans,
ja ho veieu quina n’han feta
El 1946 va ser un any molt difícil per a conspirar, però hom havia de fer tot el possible per a reactivar un afany latent, per mantenir l’esperança de restablir la normalitat de la vida d’abans de la guerra. I per això era precís donar un caliu a la gent.
Canta la terra encara entera:
i tot canta que cantaràs.
Cap aquesta finalitat degué dirigir-se la edició, naturalment clandestina, dels “HIMNES PATRIÒTICS” que, de segur no degué ser pas una tasca fàcil, però que va estar ben pensada en el recull de les cançons, totes de caire guerrer i de resistència, i en el format del llibret (11 x 8 cm) que era fàcil de portar a la butxaca de la camisa o a la cartera, una virtut per a no ser descobert.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Per altra banda, el nom escollit per als qui van portar a cap l’idea, “EDICIONS DE NEGRA NIT” estava perfectament adaptat al moment que es passava, aleshores, a Catalunya.
De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
Aquest llibret constitueix un bon testimoni històric que, a pesar dels seixanta quatre anys passats, no ha perdut gens d’actualitat.
O potser es que aquestes cançons ja antigues, avui tornen a estar-hi amb tota la força.
Un crit i una sola veu
